[Ressenya] VACCINE

Vaccine fou una de les novetats indies de l’any passat 2017, i una esperança per a aquells nostàlgics del survival horror. Des de que el seus trailers van ser mostrats, va mantindre l’atenció dels fans d’este gènere, fent-nos somiar amb un títol que recollira el millor, i l’aspecte gràfic, d’aquells primers Resident Evil.

Ara, i després de jugar-lo, ha arribat l’hora de la veritat, i de fer sentència. Aleshores, ha aconseguit Vaccine allò què molts esperaven? És realment un survival horror de la vella escola? O ha sigut un desencís per al gènere? Ací l’hem jugat amb profunditat, i us contem què ens ha paregut este títol.

Companyia: Rainy Night Creations, Rainy Frog.
Distribució: Rainy Night Creations, Rainy Frog.

Jugadors: 1.
Format: descàrrega digital.
Textos: castellà.
Veus: no hi han.
Joc Online: No.
Plataformes:     (2017)  (2017)   (2017)   (2017)  (2017)  (2017)  xbox-one (2017)

No es la primera volta que parlem d’este títol, ja que abans vam publicar una entrada sobre la seua eixida, i una  entrevista amb l’estudi creador del videojoc que els hi vam fer nosaltres. I esque, com ja vau poder observar, Vaccine semblava ser una aposta pel survival horror amb l’estil de la seua època més daurada.

Ara, una volta posats als comandaments i fer partides en profunditat, s’ha de dir que ens trobem més bé amb una mena de mini-joc basat en l’estil de joc dels survival horror, que d’una aventura de terror de llarga durada i moments cinemàtics.

Podrem triar entre un personatge femení, o un de masculí. Les habilitats d’ambdós és l’estat inicial d’algunes de les habilitats.

En realitat s’apropa més al concepte de joc d’Extreme Battle o The Mercenaries dels Resident Evil a on, en un curt termini de temps, hem d’acomplir una missió.

La línia argumental del títol és bastant simple, però més que suficient per a donar-li sentit a com està configurat el videojoc.

El protagonista que controlem -tenim opció de home o dona-, haurà d’explorar una mansió en busca d’una cura per al seu amic. Però, no és una mansió normal, ja que estan atrapats a un món aleatori, fruit dels experiments en fase de proves amb forats de cuc.

El nostre amic rau al llit a punt de sucumbir d’una estranya malaltia. La nostra missió serà trobar la cura abans de que se acabe el temps.

Degut als efectes del tele-transport, els dos protagonistes estan atrapats a una dimensió paral·lela a la nostra, a on ens toparem amb gent que ha sucumbit als efectes del tele-transport en proves, i s’han transformant en zombis o mutants.

El títol, en aquest context argumental, ens planteja buscar la cura per la nostre amic, afectat pels símptomes del tele-transport, anomenat “shredder”, en tan sols 30 minuts. Sí, només tenim mitja hora de temps per a completar el joc, cosa la qual, ja podeu imaginar que limita molt la opció de ser un títol survival horror ple.

A l’hora de jugar realment tindrem que moure’ns ràpid i explorar els escenaris, enfrontant-nos als diferents enemics que ens isquen al pas.

L’aspecte visual, com podeu observar en este plànol de a prop, intenta imitar l’estil de les antigues consoles de 32 bits.

Al nostre camí ens trobarem documents que llegir, objectes que agafar i, a vegades, unes xicotetes proves d’habilitat que faran apagar uns làsers que, ben bé, no s’expliquen perquè estan allà. Tots estos elements apareixeran de forma aleatòria, al igual que els enemics que ens trobarem a cada habitació.

No cal dir que no fa falta guardar la partida, doncs en 30 minuts per partida, això es fa innecessari.

Però, per a fer més variada la aventura, i d’acord amb este estil aleatori, existeix un sistema de punts d’experiència que podrem invertir en augmentar diverses característiques del personatge.

L’estil d’atacar i apuntar als enemics, és exactament igual que els dels primers Resident Evil.

Estos canvis no es guardaran quan ens maten o ens passem l’aventura, o comencem una nova partida. Cada partida serà diferent, i haurem de saber invertir els punts d’experiència en cada característica que ens vinga bé d’acord a com estiguem avançant a la partida.

Tindrem unes cinc característiques per millorar al personatge com la Stamina, la salut, la sort, i l’habilitat de tir. Els punts s’aconsegueixen derrotant enemics, i obrint portes, però el que més punts ens donarà serà l’enfrontament amb els enemics, sobretot. Què sembla que no estiguen apareixent bons objectes a les habitacions? Doncs tocarà pujar el nivell de sort del personatge. Què volem enfortir al personatge contra els atacs? doncs invertim punts en pujar el nivell de la salut. I així funciona la cosa.

Durant la nostra exploració ens toparem amb altra gent desesperada, que ha quedat atrapada a la mateixa dimensió que nosaltres.

El control està bé, encara que tampoc han aconseguit que siga tan igual i efectiu que els dels survival horror de l’època que intenta imitar. En este sentit, a pesar de que se juga bé amb teclat i ratolí a les versions de PC, jugar amb un control pad, o a les versions de consoles, se fa més que necessari, doncs necessitarem precisió per a córrer, apuntar, agafar objectes, etc.

Entre els controls, podrem esprintar, caminar, córrer, apuntar amb l’arma, i agafar objectes. En este sentit, com hem dit, intenta copiar l’estil de control dels Resident Evil, però la sensació esque no han aconseguit copiar exactament eixe estil, i el personatge, sobretot a l’hora de rotar sobre si mateix, és comporta de forma diferent.

Estes xicotetes proves, realment senzilles, seran el més paregut a un puzle que trobarem a este títol.

Al principi joc només comptarem amb un ganivet, i pel camí ens toparem amb altres armes de foc, i objectes per continuar l’aventura. A banda de vida, també en trobarem altres objectes que pujaran temporalment les nostres habilitats, o que ens faran més difícilment detectables als enemics.

I sí, el joc se suposa que dura 30 minuts, però vos assegurem que no serà fàcil d’acabar-lo. Degut a este aspecte d’aleatorietat, a nosaltres ens ha costat moltíssim aconseguir arribar al final una sola volta. I sí, esque el que més hem fet ha sigut morir, ja siga per la mala sort en la trobada de recursos i morir mort per algun enemic, com per no arribar amb munició suficient al monstre final.

Escampats pels escenaris ens trobarem cartes i altres documents que ens donaran més dades sobre què ha estat passant.

Els gràfics del títol, com podeu haver observat, copien l’estil de jocs de l’època de les consoles de 32 bits, i aconsegueix bastant bé. Els escenaris pre-renderitzats ens recordaran exageradament a la famosa saga de Capcom, i els personatges poligonals, a models poligonals de jocs tipus Sega Saturn, 3DO o Nokia N-Gage.

 

L’àudio compleix força i, a banda d’uns efectes de so que ben bé podrien ser d’un joc de hui en dia, les melodies, també són molt bones. Aquestes no han estat fetes per Rainy Night Creations, sinó per Kevin MacLeod (incompetech.com), i denoten un estil modern, que també podria aparèixer en qualsevol videojoc modern. Algunes de les melodies agafen l’estil de Resident Evil, però pensem que no arriben a copiar bé l’estil de melodies dels survival horror de finals dels 90.

No són roines, però, com hem dit, potser ens hagueren estimat més escoltar melodies un poc més real Midi, que ens fes provocar nostàlgia per aquells tipus de jocs.

Ha copiat bé l’aspecte gràfic, però a l’aspecte sonor, no a aconseguit recrear eixe estil.

Un senzill menú ens permetrà gestionar els objectes, i pujar el nivell de les nostres habilitats quan vullguem. Hem trobat a faltar una secció a on es quedaren guardats els documents que hi han diseminats.

 

Que què podem dir de l’experiència de joc? Doncs que realment si que recorda al survival horror clàssic, però no arriba a ser-ho plenament.

El joc no dóna por, i només podem esperar a que ens donen algun ensurt quan, a l’obrir una porta, tinguem als nassos un enemic que no escoltàvem, i vinga a per nosaltres i ens toque escapar.

 

No només seran els enemics, l’ambientació i el control el que ens recordarà a Resident Evil. Els cameos a la saga de Capcom són constants.

Com a conclusió, podem esmentar algunes cosetes.

Realment, i com podreu haver comprovat a l’entrevista que hi vam fer al xicotet estudi (que només el porta una sola persona) de Rainy Night Creations, el seu creador també no tenia massa temps per profunditzar en un projecte que es va marcar en acabar en sis mesos.

A pesar de ser quasi més bé un mini-jo que una aventura, Vaccine és un títol curiós que entretín, i que enganxarà a aquells que lis mole el seu aspecte i mecànica retro.

La varietat de les criatures no serà molt alta. Podrien haver-ne afegit més. La gran majoria esdevenen constants homenatges als monstres de Resident Evil.

Degut al temps limitat de joc, és un encert que a cada partida tot siga aleatori. Que l’ordre de les habitacions i els objectes de la mansió canvien a cada volta que juguem, li atorga més vida a este títol que, de no haver sigut així, potser hagués sigut un joc amb poc suc que t’acabes una volta, i ja no té massa sentit jugar-hi més.

L’únic inconvenient que li veiem, esque potser siga un joc massa per als fans del gènere, i que altres tipus de jugadors, veien el joc un poc estafa. I sí, realment no el recomanem si no us agrada molt este el tipus de control dels survival horror clàssic.

Poca més queda dir d’este títol, el qual ha sigut el primer survival horror per a Nintendo Switch, i l’últim per a Nintendo Wii U.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.