[Ressenya] PARATOPIC

D’entre alguns dels jocs que hem tastat este estiu, es trobava este Paratopic. De producció independent, Paratopic ens posa als comandaments d’una estranya història, en la línia dels grans del misteri i el surrealisme en el cinema.

Companyia/Creadors: Arbitrary Metric
Distribució: Arbitrary Metric

Jugadors: 1
Format: descàrrega digital
Textos: anglès
Veus: anglès distorsionat
Joc Online: No.
Plataformes:       (2018)

La seua proposta és molt senzilla. No trobarem un gran ventall d’accions, ni grans mecàniques de joc. Tampoc hi ha supervivència… però si en trobarem terror. Però no el terror gore, visual o d’ensurts a l’estil, sinó d’una orientació psicològica. La trama serà la principal protagonista, així com la seua estètica.

La història en situa amb un home que està a una presó per algun gran crim, i el seu guarda l’interroga amb acusacions de les quals no tindrem ni idea. Durant la resta de l’aventura, anirem descobrint l’estrany món que ens plantegen, i el protagonisme d’unes cintes de vídeo VHS en aquest. Els diàlegs, seran un factor quasi principal en este títol. En hauran molts, amb moltes decisions a prendre, la qual cosa implica poder accedir a uns fets, o a uns altres. Només així -i possiblement tampoc- podrem esbrinar una miqueta què està passant en la estranya i confusa història que ens volen contar.

Però tranquils, els diàlegs tampoc són massa llargs, i no arriben a les dimensions de les aventures gràfiques clàssiques. Un altre element a tindre en compte, i que puja els nivells de misteri del joc, esque no podrem guardar la partida: Paratopic es juga d’una sola volta. De principi a fi, sense aturar-se.  Cada vegada que juguem, podrem intentar amb distintes eleccions, i veure diferents esdeveniments. Però tranquils, perquè la durada de cada partida sol voltar l’hora o tres quarts d’hora.

Pel que haureu pogut vore, el seu aspecte està en la línia del, com ho anomenen hui en dia, low-poly (pocs polígons). El joc, que corres sobre Unity, usa eines creades per a donar l’aspecte de motor gràfic amb les capacitats de la primera PlayStation (cosa que en teoria permetria traure el joc en aquesta plataforma, si no fos per Unity.) Ja us podeu imaginar com de “quadrat” queda tot, i de pixelat, com també haureu observat, aconseguint-se així una estètica de joc antic de 32 bits.

Si ets un “sibarita”, i no aguantes jugar a jocs amb estètica antiga, serà una llàstima, ja que et perdràs un joc curiós. Ha sigut fet així per a crear més misteri, una tècnica que sembla que està posant-se de moda entre molts jocs indies, i que sembla que funciona bé a l’hora de crear ambientació per al joc, i crear inquietud. De fet, la limitació en els aspectes tècnics, també està sent tècnica recurrent al cinema, a on, per exemple, rodar en blanc i negre, pot quedar més misteriós que fer-ho a color, segons en que casos.

Durant el joc veurem com canviem bruscament d’escenari, i d’una manera desordenada, envoltats per aquests escenaris precaris dignes de la Sega Saturn, PlayStation, o Nintendo 64, al mateix temps que inquietants melodies ens acompanyen de fil musical. En l’aspecte sonor, potser ací el tema té més qualitat que el que hi va haver per aquelles consoles. Els efectes de so estan molt ben situats, i són de molta qualitat. El so de la natura a un bosc, els inquietants sorolls de les canonades d’uns lavabos, etc.

Seria pecat, a més de quasi totalment impossible, parlar d’este títol sense nomenar a David Lynch. Les característiques del seu estil impregnen tot el videojoc, ja que aquest desordre en la línia temporal, les aparicions de fets extremadament estranys i a vegades terrorífics, la obscuritat, les veus deformades, etc, ens recorda a pel·lícules com Mullholland Drive, Eraserhead, o altres creacions d’aquell director.

Podem concloure que Paratopic és la mostra definitiva del canvi d’era als videojocs,  a on ja no calen grans pressupostos per a fer grans títols. Ja es fa patent que, a l’igual que el cinema, les produccions independents tenen també molt a dir en el seu camp. L’única cosa que no ens ha agradat de Paratopic,  és que es fa massa curt, i es troba a faltar més esdeveniments que expliquen una mica més la trama.

Nota. 7/10

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.