[Reportatge] Silent Hill: 20 anys de terror psicològic i institucional

Vint anys ja, des que aquella lànguida jove anomenada Alessa Gillespie es creuara en el nostre trajecte nocturn i ens fera tindre un accident automobilístic, per a despertar el dia següent en el poble de la boira eterna. Vint anys d’aquells primers passos desoladors entre cases abandonades, tot perseguint l’ombra fugissera d’una filla, que ens conduïa a un carreró sense eixida que anava retorcent-se entre sirenes llunyanes i incongruents cadires de rodes, i llits d’hospital fins conduir-nos a una mort tan precipitada com inesperada. O tot havia sigut un somni? Almenys això es preguntava Harry Mason, el protagonista del joc, al despertar al restaurant. Així començava la primera entrega d’una de les primeres i més reeixides sagues de la història del survival. Continua llegint